Danys co...co...co...col·laterals
Aquests últims dies he llegit i sentit aquestes coses tan deliciosament formoses (cito textualment):
Presentació del programa d’un aplec de sardanes:
“En uns moments en què el món viu trasbalsat per un munt de conflictes on la violència pren un significat massa destacat, seria bo difondre al món la sardana en el seu aspecte més humà i fraternal.” [Que no es posin a difondre’n l’aspecte més inhumà, sisplau.]
Anunci de colònies d’estiu d’un esplai:
“El món a les nostres mans:
Nois i noies, encara tenim molt a dir i a fer! Durant deu dies plens d’activitats, diversió, amistat i moltes sorpreses, intentarem “crear” un món més a la nostra mida, i sens dubte una mica millor. Si vols formar part de la revolució no deixis de comptar amb la nostra opció! Ja veuràs com no te’n penediràs...” [Aviam si els aplicaran la llei antiterrorista, pobres criatures. Ara que, vist com tracten últimament els arrasadors de parcs públics...]
Discurs d’un alcalde com a cloenda d’unes “lectures literàries”:
“Mentre d’altres fan guerres, nosaltres escrivim...” [Plural no majestàtic, per sort.]
Només són uns pocs exemples d’una epidèmia que es propaga a la velocitat de la sars i que no respecta barreres de cap mena, com podem comprovar. Si algú s’anima a aportar-ne més, els penjaré amb molt de gust. Encara podríem muntar un concurs, ves.
