Exabruptes
Els meus, aclareixo d'entrada. I és que això de mirar els telenotícies tot menjant no pot ser bo de cap manera. Normalment no ho faig, però a vegades és inevitable, si no vius sol, connectar l'aparell --per no barallar-te amb la filla, per exemple. Per això, en prevenció de males digestions, va bé renegar una mica per evitar que els sucs gàstrics t’agafin una acidesa excessiva (tot i que aleshores la filla t’acusi d’hipercrítica o de cínica). Us confesso dues mostres diferents generadores d’exabrupte immediat. Una: veure com el senyor Esteve Soler (amb llibre lacrimogen a la venda), insigne corresponsal de TV3 a Israel amb veu inaguantable, babeja entrevistant Arafat ho trobo d’un porno massa dur. Dues: sentir com un metge de Sant Joan de Déu diu desesperat que no donen l’abast en incubadores i que hi ha llista d’espera (!) em sembla demencial. No perquè faltin incubadores, sinó per les raons que expliquen el fet que cada dia neixin més criatures de poc –mínim— pes. Es veu que la dèria de tenir fills tant sí com no a base de tota mena d’experiments i passats els quaranta n’és la causa. L’exabrupte, en aquest cas, així de clar: estan com una cabra i, a sobre, entre tots hem de pagar els seus capritxets. Perquè voler procrear contra natura i a partir de certa edat –digueu-me retrògrada— em sembla insensat, egoista i –paradoxalment-- infantil.
