Postal de poble
“Per fi tindrem ajuntament”, deia una martorellenca irònica. I és que encetem un període de promiscuïtat municipal, després de 24 anys d’un avorriment monolític, de pedra picada, gairebé matrimonial (vuit anys socialista, setze anys convergent). Encara no sabem si serà un simple amistançament –la denominació “parella de fet” em sembla que no respon al que seria-- o bé un ménage à trois descarat, tot i que els últims rumors apunten cap a aquesta possibilitat. Ara, les maniobres de seducció, aquests dies –nits, sobretot— sota el balcó dels republicans decisius es veu que són d’un morbo pujadíssim. Jorba I el desitjat es deixa estimar: “T’ho donaré tot, chorba del meu cor”, diuen que han sentit cantar alguns veïns, ara en veu de baix convergent, ara en veu de sopranos d’esquerres.
(Per fer-se’n una mica la idea, el panorama és aquest: 8 CiU, 7 PSC, 2 ERC, 2 ICV, 1 PP, 1 Martorell.)
