Enganyifes
Continuem amb l'apassionant món de les orquídies. En l'anotació anterior ja us remetia a aquesta imatge d'una abellera catalana, espècie d'orquídia que es dóna espontàniament en alguns llocs propicis d'aquest país nostre. No vaig trobar cap fotografia de més qualitat --o no vaig tenir prou paciència--, però així i tot s'hi pot apreciar la característica principal de les abelleres, pertanyents al gènere ophrys: la seva imitació perfecta del cos d'un insecte femella per atreure els insectes mascles perquè les pol·linitzin. En comptes de despendre una gran quantitat d'energia generant nèctar per atreure els insectes afamats, aquestes plantes es dediquen a la mistificació visual, que es veu que els resulta més econòmica que fabricar nèctar o feromones d'imitació. L'insecte mascle en qüestió hi arriba brunzint tot delerós i s'hi llança per refregar-s'hi a pler; quan s'adona de l'enganyifa, pobret, ja ha quedat del tot impregnat de pol·len que transportarà cap a una altra planta, on probablement tornarà a ser ensarronat.
Ja em perdonareu el paral·lelisme fàcil, però tot allò de l'altre dia sobre les orquídies, els seus bulbs testiculars, el conseller i la qualitat de la literatura m'ha fet pensar en les moltes vegades que ens hem acostat, ingènuament delerosos, a exemplars aparentment bells i immaculats que crèiem capaços de donar-nos grans plaers. Els hem començat a desfullar, disposats a lliurar-nos-hi amb passió, però al cap de poc hem compovat que ens havien aixecat la camisa perquè tot plegat era una mistificació fastigosament impotent, incapaç de seduir-nos més enllà d'uns primers tempteigs ridículs.
