dimarts, 28 de desembre de 2010

6 de juny de 2003

Campanyem-nos, germans


Els més granadets deuen recordar que fa bastants anys, de tant en tant, algun desvagat enviava una carta a La Vanguardia dient, per exemple, que trobava ridículs els mitjons de rombes o pontificant sobre la manera ortodoxa de penjar els rotllos de paper de vàter (casos del tot reals que jo recordo, jovenets), i ja la teníem muntada. Cartes i cartes a favor i en contra dels mitjons cursis o sublims i sobre si el paper havia de penjar del porta-rotlles pel davant o pel darrere. Ara hem perdut aquell encant i la gent se'ns ha tornat aparentment molt més seriosa, i es mobilitza per coses molt més dignes, com tots sabem. O té la dèria de voler dignificar qualsevol bestiesa, com de seguida veureu. I com que muntar campanyes fa gràcia a molt gent, fins i tot hi ha webs dedicades a hostatjar-ne i divulgar-ne. “Crea la teva pròpia campanya”, anuncien. Només cal registrar-se i endavant les atxes. Avui, per un salt d’aquells que fem tot navegant, m’he trobat això. Agafeu-vos. (O potser descobrireu la causa que buscàveu; en tot cas, jo me’n rento les mans.)


“Comic Sans? No, gràcies!”


"Per un món on les tipografies tinguin el lloc que els correspon, diguem NO a la Comic Sans.


Si esteu farts de veure la Comic Sans a tot arreu (pàgines web, cartells, publicacions de l'AMPA de l'Escola dels vostres fills, anuncis publicitaris, ofertes de feina, portades de treballs, memòries de projectes final de carrera, etc) doneu suport a aquesta campanya.


Entre tots i totes aconseguirem un món sense Comic Sans.


Internautes sense fronteres”


Esforçant-m’hi una mica, fins i tot podria arribar a trobar “simpàtica” la cosa. Però és que no ho és gens. De fet, només cal llegir això que us he transcrit per adonar-se'n. ¡Però les adhesions, ui...! La gent s’ho pren seriosament i no és capaç de fer-hi gens de broma, ni una mica d'ironia. Les quaranta-nou que hi havia quan jo hi he entrat feien esgarrifar, de tan fonamentalment serioses i "sinceres". Plenes d’”odio aquesta lletra”, etc. (La gent ho “odia” tot, ¿us hi heu fixat?; tants llibres d’autoajuda que hi ha al mercat i tan plens d’energia negativa.) N’hi ha un parell que els engeguen a fer punyetes. Alguns ho aprofiten per demanar que el boicot s'estengui a la Times i a l’Arial, que també troben "odioses". Ah, el tipus de la web és la Verdana. Aquesta deu ser l’única políticament correcta. Esclar: verd, campanya, la font veritable... ¡Tot tan deliciosament bucòlic!


Ui, no pot ser; m'acabo d'adonar que això deu ser Verdana!