dilluns, 6 de desembre del 2010

20 d'abril de 2003

Subhastes irreverents


“Dalí est ici comme un homme qui hésiterait (et donc l’avenir montrera qu’il n’hésitait pas) entre le talent et le génie, on eût dit autrefois le vice et la vertu. Il est de ceux qui arrivent d’assez loin pour qu’à les voir entrer, et seulement entrer, on n’ait pas le temps de les voir. Il se place, sans mot dire, dans un système d’interférences. (...) L’art de Dalí, jusqu’à ce jour le plus hallucinatoire qu’on connaisse, constitue une véritable menace. Des êtres absolument nouveaux, visiblement mal intencionés, viennent de se mettre en marche. C’est une joie sombre de voir comme rien n’a plus lieu sur leur passage qu’eux-mêmes et de reconnaître, à leur façon de se multiplier et de fondre, que ce sont des êtres de proie.”


André Breton va escriure això, d’un caràcter profètic comme-il-faut (tot i que, ben irònicament, la profecia es faria real amb un caire diferent del volgut per le maître) amb motiu de la primera exposició de Dalí a París, el 1929.


Ahir i avui, televisions i diaris ens han informat de la subhasta –oh, malheur des françaises cultes!— dels 6.249 lots --¡deunidó!--, valorats en 46 milions d’euros, pertanyents a Breton i guardats al seu pis, que ara la filla ha hagut de liquidar. I també ens han dit que el tot París ha estat un enrenou, aquests dies, ja que molts es lamenten que aquest llegat (que, dic jo, deu estar integrat per bastant de terregada –a preu d’or, això sí-- al costat d’algunes coses realment interessants) acabés tristament escampat en comptes de ser guardat i venerat al mateix apartament on ha estat fins ara. Els corresponsals dels media a París (un encant la pronúncia “Andgré Braggtond” –aproximadament-- de la noia d’Antena 3) també ens han dit que l’État ha comprat uns quants lots significatius perquè no surtin de França, entre ells, segons la corresponsal d’Antena 3, l'original d'Arcane 17, el manifest surrealista (sic). (Què voleu, alguns periodistes segur que ni sabien qui era Breton i ara han hagut de córrer a informar, i és lògic que es facin algun embolic amb les obres de l’autor.)

No crec que l’original del text que us he citat, publicat a Point du jour, formi part del lot que la Fundació Gala-Dalí ha adquirit en la subhasta, integrat pels originals dels textos furibunds contra Dalí que el guru va redactar i que van servir de base per condemnar Dalí i expulsar-lo del moviment surrealista. I em sembla una decisió encertada, que s’hagin quedat aquests textos i no els elogiosos, corresponents al començament de la seva relació. Ara, els ossos de Breton xerricaran més que no va tremolar la carn d’Eluard quan Dalí li va prendre Gala, si arriben a intuir que els papers han acabat en una vitrina de Figueres, on l’être de proie sí que hi té un santuari en què el veneren. El drama de Breton amb Dalí va ser aquest, i sense cap hésitation de la història: una mica de talent per a Breton, un bon grapat de geni per a Dalí.