dijous, 30 de desembre de 2010

22 de juliol de 2003

Al cel elevada


Ja entenc per què no m'han publicat la carta els de La Vanguardia (a l'Avui passa més o menys igual); necessiten l'espai per publicar coses d'una profunditat tan contundent com aquesta:

No ens cal la vostra opinió. Un cop més ha arribat el bon temps i, junt amb ell, han aparegut els mal educats. Sí, de mal educats n’hi ha sempre i cada dia de l’any, però quan arriba l’estiu i l’ambient comença a escalfar-se, el seu cap també. Em refereixo a tots aquells senyors (de qualsevol edat, professió o estat civil) que es dediquen a tirar floretes a qualsevol dona que passi pel seu davant. Només cal que aquesta porti tirants, faldilla curta o ensenyi una mica la panxa. Sí, ja sé que hi ha dones a qui no els desagrada o, fins i tot, que se senten afalagades, però n’hi ha que sí que ens molestem i, sobretot, pel fet que es posin a cridar al mig del carrer o a xiular sense cap mena de moderació qualsevol grolleria. I el més fort de tot és que encara hi ha senyors que pensen que les dones ens posem aquest tipus d’indumentària precisament perquè ens diguin alguna bestiesa. Doncs no.


A veure si deixen aquesta actitud tan masclista i entenen que si algunes dones vestim roba fresqueta és per dues raons: la primera és tan simple com dir que tenim la sort de viure en un país que ha aconseguit bastantes igualtats pel que fa al sexe (tot i que encara ens falta un llarg camí per recórrer), de manera que podem vestir com vulguem sense veuren’s cohibides o perseguides; i la segona, ben simple d’entendre per tothom menys per aquests senyors, és que si portem una “mini” amb talons o un escot prominent és perquè ens sentim bé amb nosaltres mateixes, perquè ens trobem “sexis” i maques, perquè tenim criteri propi i no ens cal l’opinió de ningú, i, sobretot, perquè moltes ja tenim la nostra parella perquè ens elevi al cel.


Espero que si algun d’aquests senyors llegeix aquest escrit, si més no, s’avergonyeixi de la seva actitud: pensin que jo o qualsevol altra noia podríem ser la seva filla o, fins i tot, la seva néta. Queralt Masferrer. Barcelona

Jo diria que els imparables han de fitxar urgentment aquesta noia per completar la nòmina de manera brillant.