dijous, 30 de desembre de 2010

11 d'agost de 2003

Deu-nos aigua, Majestat!



He sentit que el Sant Pare de Roma demana que els fidels facin rogatives perquè plogui i afluixi la calor. Jo sóc molt poc fidel, però fa una estona, mentre llegia al sofà –activitat molt més saludable que la platja o la muntanya, aquests dies--, he notat que la claror minvava força: “¡ja s’ennuvola!”, m’he dit estupefacta, i ja em veia reconciliada amb la fe. Però no, només és el gran núvol de fum que ens arriba de l’incendi de Sant Llorenç Savall. Ahir ja va arribar a Martorell, però a la nit es va esvair. Ara es deu haver revifat de valent, vist com tenim el cel de tapat. El gran núvol gris filtra la claror del sol i escampa aquell to difús d’or vell dissipat dels eclipsis. Fins i tot es pot gairebé mirar el sol directament a ull nu com a través d’unes ulleres fumades especials per mirar eclipsis. La calor és sufocant, però, tot i el tamisament.

Per si voleu contribuir a conjurar la pluja, aquí teniu aquests goigs, força efectius si hem de fer cas del conte d’on us els copio:


«Set tenia el poble jueu
anant pel desert un dia,
quan Moisès clamant a Déu,
la dura roca feria,
fins que l’aigua regalada
a raig fet hagué brollat.


»Per la terra assedegada
deu-nos aigua, Majestat!»


Raimon Casellas, Deu-nos aigua, Majestat!)