dijous, 30 de desembre de 2010

30 de juny de 2003

Dilluns sentimental i mitòman


Últimament, de tant en tant, pensava en Katharine Hepburn. Hi pensava perquè sabia que passava dels noranta i que potser tindria la sort d'arribar a celebrar el centenari. No ha estat així. I potser millor per a ella, ja que sembla que el Parkinson i altres xacres la turmentaven. Seria bonic creure en contes fantàstics i pensar que ara continuarà rodant en un plató celestial on l'estaven esperant Tracy, Grant, Bogart, Hawks, Cukor, Huston... Però com que val més creure en el que veiem, ens conformaríem amb un cicle televisiu que ens mostrés la Kate en tota la seva esplendor: fantàsticament jove, esplèndidament madura i dolçament --a vegades, no sempre, la vellesa pot ser o semblar dolça-- envellida.