Diumenge
Se m'acut que la reproducció més fidel que es pot obtenir del naixement de la ment és la fiblada d'astorament que acompanya el precís moment que, mirant un garbuix de branquillons i de fulles, un de sobte s'adona que el que semblava un component natural d'aquell garbuix és un insecte o un ocell meravellosament disfressat.
També hi ha un intens plaer (i, després de tot, ¿quina altra cosa hauria de produir la recerca científica?) a resoldre l'enigma d'eclosió inicial de la ment de l'home postulant una pausa voluptuosa en el desenvolupament de la resta de la natura, un escarxofament i una mandra que va permetre primer de tot la formació de l'Homo poeticus, sense el qual el sapiens no s'hauria pogut desenvolupar. 'La lluita per la vida', ¡ja ho crec! La maledicció de la batalla i de la fatiga condueix altre cop l'home al verro, a l'obsessió folla de la bèstia que gruny a la recerca de l'aliment. (...) Treballadors del món, disperseu-vos! Els llibres antics estan equivocats. El món va ser creat un diumenge.
Vladimir Nabokov, Parla, memòria.
