diumenge, 31 d’octubre de 2010

26 d'octubre de 2002

Sobre Ferrater



Dijous vaig veure un espectacle modest però eficaç, molt més digne i eficaç que alguns muntatges teatrals professionals, caríssimament subvencionats i farcits de "teatralitat" postissa, no per "moderna" menys ridícula (escenografies pretenciosament "artístiques" i "simbòliques", anacronismes intencionats i beneits --aquests shakespeares amb actors disfressats de dones de fer feines o de culs de cafè existencialistes, per exemple, per alertar-nos que allò és intemporal, ¡ai las!, que ens hi hem d'identificar vulgues o no, com si no n'hi hagués prou amb el text, uns bons actors i una posada en escena discreta, que és l'únic que cal exigir, em sembla-- i un fart de "creativitat" i "visceralitat" que arriba a ser indigest, sobretot en muntatges més o menys experimentals). Perdoneu l'excés de cometes, sisplau. Per altra banda, reconeguem que sempre hi ha excepcions, només faltaria.


Es tracta d'una escenificació de textos de --i sobre-- Gabriel Ferrater que ja fa més d'un any que roda pel país: El galant de nit, i que es representa a les biblioteques de la xarxa de la Diputació de Barcelona i La Caixa. Espectacle modest, sí, però amb un to general bastant alt i fins i tot amb moments excepcionals: la gènesi apòcrifa del poema "A l'inrevés" és impagable. L'actor Francesc Ten es posa en la pell --i la vestimenta negra-- de Ferrater d'una manera prodigiosa: natural, vull dir, sense ni un pèl de sobreactuació, dient magníficament les paraules de Ferrater (poemes, fragments de poemes, textos diversos, reproduccions de converses recollides en llocs diferents...). No tot és rodó, esclar. Vaig gosar queixar-me, al final (l'avantatge d'aquestes representacions és que es fan en espais gairebé casolans), del perquè de la menció del tot explícita, al final, abans de cloure amb la dada del suïcidi de Ferrater, d'una poeta que sembla que va conviure amb ell els últims temps, i que en canvi no s'esmenti per res Helena Valentí, molt important també en la seva biografia, sembla, i a qui va dedicar moltes de les poesies i on sovint la interpel·la directament, per exemple al "Poema inacabat". Els morts --HV va morir ja fa uns anys--, ja se sap, no poden intervenir en segons quins afers materials. Però a banda d'això i alguna altra petitesa (potser valdria la pena que es cuidés una mica més l'edició dels textos dels tríptics que s'editen per a cada recital/representació --no només en aquest cas--, tant pel que fa a la qualitat lingüística com a les dades i les informacions que s'hi donen), és del tot recomanable; crec que és una bona manera de presentar el personatge i la seva obra i generar fàcilment les ganes de llegir-lo en la gent que no el conegui.

Per altra banda, i seguint amb Ferrater, dijous mateix es publicava aquesta crítica d'una biografia del poeta publicada enguany. No és la primera crítica desfavorable que ha sortit sobre aquest llibre de María Ángeles Cabré. Tothom qui n'ha parlat no n'ha dit pas res de bo. Caldrà que sigueu prudents, doncs, i si voleu saber coses sobre Ferrater, a part de llegir-ne l'obra, millor que acudiu a Papers, cartes, paraules, editat pel seu germà, Joan Ferraté, a Quaderns Crema; Àlbum Ferrater, de Jordi Cornudella i Núria Perpinyà, també a Quaderns Crema; Gabriel Ferrater, entre el arte y la literatura, de Laureano Bonet, a Ed. Universitat de Barcelona; El Gabriel Ferrater de Reus, de Ramon Gomis, sobre els seus anys juvenils, a Ed. Proa, o a les Cartes a l'Helena, del mateix Ferrater, a Ed. Empúries.