dissabte, 20 de novembre de 2010

2 de març de 2003

Carnes tollitas


Ha arribat el Carnestoltes --o el Carnaval, si ho preferiu-- però n’hi ha que han corregut a tollere o levare la carn abans del temps de Quaresma. Fa uns quants dies els diaris van publicar la notícia que una campanya de Turespaña, organisme del Govern espanyol, en la qual col·labora la Generalitat, havia rebut la repulsa de diverses associacions feministes que la titllen de sexista. L’esca del pecat era un cartell en què es veu una dona amb l’esquena nua i amb un senyal de tanga marcat a la pell --tot i que va amb les natges tapades, afegeixo. Sobre la imatge hi ha l’eslògan Spain Marks. Tant l’Institut Català de la Dona (Govern català) com l’Observatori de la Dona [sic] als Mitjans de Comunicació (format per deu ajuntaments governats per PSC i ICV) s’han afanyat a censurar l’anunci. Naturalment, la senyora responsable de l’ICD ha fet passar per l’adreçador el conseller de Turisme i la Generalitat ha rectificat i no farà servir aquest cartell.

Curiosament, la notícia de l’Avui no esmenta que un altre cartell amb la imatge de l’esquena nua d’un home també forma part de la campanya, cosa que sí diu la de La Vanguardia. Les acusacions de sexisme, evidentment, només anaven contra la imatge “que usa el cos femení com a objecte”. Tampoc no es diu que la campanya de Turespaña consta de diversos cartells amb el mateix eslògan. Els podeu trobar aquí, on estranyament no hi apareix el polèmic. ¿L’han retirat, també? En canvi, hi podem veure el de la versió masculina. (Sigui dit de passada, aquests dos em semblen dels més encertats; alguns dels altres són força horribles, trobo, tot i la pretesa modernitat formal.)

No puc entendre què té de dolent mostrar dos cossos esplèndids d’esquena com a reclam publicitari. ¿Per què tanta susceptibilitat cretina? ¿Així es vol promoure la igualtat, censurant amb uns plantejaments mesquins? ¿Per què els partits dits d’esquerres són tan beneits d’assumir les bajanades simplistes de les seves “seccions femenines”? ¿Com és que no ens adonem que, en matèries com aquesta, passem a ser idiotament puritans en nom de la igualtat i la dignitat de la dona? Ja no n’hi ha prou amb el llenguatge políticament correcte amb què es força la llengua fins al ridícul per evitar els genèrics masculins en el lèxic, es veu que cal fer una vigilància constant en tots els àmbits per evitar desviacionismes perillosos, i per això es creen “observatoris” específics. Això sí que em sembla descaradament obscè. La cosa ha arribat a cotes tan delirants que sembla que ningú gosa qüestionar públicament potineries tan aberrants com aquesta, no fos cas que ens titllessin de masclistes obsessos i opressius, en el cas dels homes, o de quintacolumnistes traïdores, en el cas de les dones (que és el que dec ser jo).