dissabte, setembre 27, 2003  

Pompa i circumstància

La possibilitat que el senyor Piqué del PP llegeixi això és tan remota com que jo pugui viatjar mai a Mart –que no me’n moro de ganes, sigui dit de passada. Per tant, això que escriuré és un mer passatemps, però faré veure que és un consell per a aquest senyor (i de passada per a tota mena de polítics). Ara que tornen --i ens sembla ahir que encara hi érem-- temps de campanya electoral, crec que els valdria la pena donar quatre instruccions a les empreses que contracten per fer-los l’escampadissa i l’enganxadissa de propaganda sobre la manera correcta de fer-ho; sobretot sobre els llocs adequats o inadequats per fer-ho.

Això és el que se m’ha acudit quan he vist una gran tanca amb la cara del senyor Piqué (per cert, una mica desmillorada; em sembla que aquest home envelleix malament), amb una frase al costat que diu: “Compartimos un proyecto con las familias” (Més enllà hi ha una altra tanca amb el mateix text en català.) Res a dir-hi; l’apel·lació a la institució per excel·lència la comparteixen tots els partits. Però el que m’ha xocat és veure aquesta frase en el lloc on l’he vista: encastada a la paret lateral de l’edifici d’una empresa de pompes fúnebres aprofitant que té un solar buit al costat. En aquesta tanca a vegades hi ha anuncis comercials i a les passades eleccions municipals em sembla que hi havia la cara somrient de la nostra flamant alcaldessa, però fins ara els eslògans que hi ha hagut no m’han cridat mai l’atenció com aquest. L’indret és a peu d’un vial de força trànsit, una drecera gairebé obligada que els martorellencs fem servir per eludir la via principal que uneix les parts noves del poble amb l’antiga (això donaria per a una altra pinzellada d’humor negre: trànsit constant, drecera obligada...), i per tant sí que és veritat que molta gent veu la tanca en qüestió. El que no sé és si a tothom els farà el mateix efecte que a mi. Tot i que el més normal és que els faci el mateix efecte que sempre ens fa a tots la propaganda en campanya: totalment nul, a part de patir-la com un atac a l’estètica quotidiana, ja de per si bastant precària.

En fi, us deixo a vosaltres els distrets exercicis d’interpretació que es poden fer a partir d’aquesta curiosa relació text-context. Una manera diferent –i potser escaient-- de passar aquest cap de setmana que comença gris i plujós.