dissabte, 14 de febrer de 2009

10 de juny de 2002

L'Apocalipsi segons Teresa Pàmies

Em meravellen els creients de pedra picada. Bé, segons quins més aviat m'inquieten; ja sabem com en poden arribar a ser, alguns, de perillosos. Però la majoria en el fons són bona gent, ànimes benaurades i càndides --feliços ells. El que passa és que alguns dels més il·lustradets de cada credo són molt pesats, pobrets, quan es posen a predicar i pontificar. I no vull dir pas aquells missioners que et truquen a la porta un diumenge al migdia per oferir-te la salvació en forma d'opuscle miraculós, i els dius: "no, miri, és que tinc el sofregit al foc, sap?". O aquests noiets, polidíssims mormons encorbatats, que trisquen pels carrers de les nostres ciutats, faci fred, faci calor. Aquests, normalment són bastant inofensius, perquè tenen poca trona --o tribuna. Perquè els de trona, avui dia, no acostant-t'hi, llestos; però els de tribuna te'ls pots trobar mentre esmorzes, que es prenen unes franqueses que deunidó. Així, pots rebre ben d'improvís la filípica d'un missioner irreductible d'una religió qualsevol, posem que la marxista, que t'engalta un sermó d'allò més terrorífic, i més si està en aquella etapa vital de les incontinències diverses. Amagueu les criatures, que el nou papu ja és aquí: Internet, segons santa Teresa de Praga, profeta d'aquests nostres temps terribles i infernals, entestats com estem a no voler seguir la Veritat veritable.