A contracorrent
Ho sento, però si a algú que arriba aquí no l'hi interessa, pot passar de llarg: torno a fer-me ressò de les paraules de Marçal Sintes, farta de tant papanatisme (¿No atacava el "pensament únic", la cort progre catalana i hispànica?, ¿doncs això que fan què és?; bé, de "pensament" res, esclar: mer bovinisme.) I també us convido a llegir això altre, d'un autor que no acostumava a llegir, però que també em sembla força assenyat.
Aquests almenys tenen el detall d'intentar raonar amb un mínim d'intel·ligència i honestedat, trobo. Potser és que ho he llegit després de veure per segon cop els atacs d'histèria de dues senyores socialistes basques que cridaven sí a una altra guerra, i m'han ajudat a retrobar la calma i a fer-me passar unes altres "basques". Després hi ha qui diu que les dones poden portar una millor manera de fer a la política. ¡I uns pebrots!, diria jo, si em permeteu l'exabrupte. Vull dir que, si elles són així, mal per mal, millor els d'un home, que almenys ja sabem més bé com agafar-los.
