dissabte, octubre 11, 2003  

Fibromiàlgies

«M’agradaria saber el nom de l’especialista que ha tractat Manuela De Madre, ja que un 4% de la població aniria a la seva consulta per recuperar-se tan ràpidament com ella.

»La incorporació d’aquesta senyora com a segona de llista del PSC ha fet que els afectats de fibromiàlgia es fessin falses esperances sobre la curació de la malaltia, i ha perjudicat també les persones que fa temps lluiten per aconseguir una incapacitat permanent. Va anunciar la creació d’una associació, en la qual va dir que ja estava treballant, per ajudar els afectats, i ara molts responsables d’entitats reben un munt de cartes a nom d’una presidenta d’associació de malats de fibromiàlgia que encara no existeix.

»La seva aparició als mitjans de comunicació, quan va deixar l’alcaldia de Santa Coloma, va commoure molta gent i va fer que se sabés més d’una malaltia que no es coneixia gaire, cosa que en aquell moment em va semblar important, pero crec que ara perjudica, i molt, la gent que fa temps que lluita per aconseguir ajut tan sols per tenir moments sense dolor. Després d’aquest fet hi ha persones que creuran que amb uns mesos de repòs se soluciona tot.

»No voldria pensar que s’hagin utilitzat els sentiments i les inquietuds d’uns malats, que s’hi hagi jugat, simplement per motius propagandístics o polítics.

»Aquesta senyora, no fa gaires mesos, va fer unes declaracions en un programa matinal de ràdio on va dir: “Em sentiria ofesa si em proposessin ser segona de llista del PSC”.

»Proposo que el pròxim premi al català/ana de l’any sigui per a una d’aquelles persones que somia reincorporar-se al món laboral, que s’esforça cada matí per aixecar-se del llit, després de no aclucar l’ull en tota la nit, o per aconseguir passar un dia sense prendre cap medicament. Anna Amat»

L’Anna, la meva germana, em va passar aquesta carta abans d’enviar-la als diaris a veure si hi havia sort i la hi publicaven. Com que ja fa dies i cap no ho ha fet (alguns ja deuen haver cobert la quota sobre aquest tema i a d’altres el seu codi deontològic els deu privar de fer-ho) la hi publico aquí, en què tindrà molts menys lectors, però almenys algun n’hi haurà.

L’Anna està molt emprenyada –tot i que és una persona que sap contenir més bé les seves indignacions que no pas jo—, com tots els malalts de fibromiàlgia, amb la senyora Manuela i el senyor Pasqual (un bon tàndem per fer anar un país: un home incapaç d'aplicar-se una disciplina de treball i una dona que la majoria de dies no podria anar a la feina, per més treballadora que sigui). Els afectats de fibromiàlgia —també en diuen fatiga crònica, però és molt més que cansament extrem— viuen en un estat gairebé permanent de dolor físic, amb fluctuacions en la intensitat, però persistent. Tots patim, de tant en tant, molèsties físiques. Doncs imaginem-nos què deu ser que es converteixin en el nostre estat habitual, que el malestar i el dolor vagin desplaçant totes les altres coses i s’instal·lin en el centre de la nostra vida. L’Anna, com molts altres afectats, ha hagut d’abandonar la seva activitat professional, i per intentar aguantar una mica l’equilibri, quan el seu estat li ho permet, fa activitats que l’ajuden a resistir. És molt fotut sentir com una persona que estimes, a la meitat de la quarantena, et diu que molts dies, quan es lleva, se sent com si en tingués més de vuitanta. I que no sap com seguirà el dia, ni com l’acabarà. Ni si l’endemà podrà fer allò que voldria o hauria de fer.

Patint tot aquest quadre simptomàtic, doncs, va ser perfectament comprensible que De Madre plegués d’alcaldessa. Per tant, completament incomprensible que ara es deixi utilitzar –ella n’és tan responsable com Maragall, ho dic perquè alguns només acusen el senyor Pasqual d’aquesta maniobra. ¿Pretenen guanyar vots així? Segur. I amb un país ignorant com el que tenim, no m’estranyaria que no anessin errats. Però si aquesta dona pren possessió com a consellera, mai podrà complir mínimament amb la seva tasca. Això ho saben tant ella com els seus metges com el senyor Pasqual, que és tan original.

Però mireu, aquesta setmana ha sortit publicat a l’Avui aquest article, com per plantar cara barroerament a unes cartes semblants a les de l’Anna que havia publicat el diari. No hi afegeixo res perquè la misèria moral, la ignorància, la mentida i la potineria expressiva es retraten sempre totes soletes.

Rectificació (23 d'octubre de 2003)
 Doncs sí que dos mitjans van publicar la carta de l'Anna: Regió 7 (no té versió digital completa) ho va fer el dia 9 d'octubre, i e-noticies el dia 20. Que consti.