diumenge, 10 de maig de 2009

24 de juliol de 2002

Perquè després ningú pugui dir que sempre ataco el funcionament de les coses públiques nostrades, avui farem una excepció. Estem tan acostumats, per això, que normalment ens tractin a baqueta o, en el millor dels casos, amb displicència, que trobem gairebé excepcional el que hauria de ser normal: un tracte eficient i amable, amb un petit escreix de sol·licitud quan sigui el cas, sense que això vulgui dir servilisme, òbviament. Doncs bé, hi ha dies que m'alegro que el meu escepticisme natural trontolli una mica. Més que res perquè massa misantropia pot arribar a afectar la salut --la pròpia més que l'aliena, ja que una té una certa educació i normalment es reté.

No sé si a tothom li passa igual però jo encara em sorprenc quan algun funcionari públic de taulell m'atén bé. Per això un dia comentava que, quan podia triar, preferia maquinetes en comptes de persones. Però avui he anat a buscar un certificat d'empadronament a l'Ajuntament i me l'han donat a l'acte. Després he anat a la Direcció General de Trànsit (la famosa Campana) i una noia tota amable (el subconscient m'anava a trair i he estat a punt d'escriure encantadora, ¡tan mancats d'afecte administratiu, estem, ai senyor!) m'ha indicat que si a l'imprès feia constar que demanava el duplicat del carnet de conduir per motiu de canvi de domicili en comptes del motiu d'extraviament que havia marcat, el tràmit em sortia de franc. I això sense dir-li res, només perquè ha vist que el domicili que jo havia apuntat a la sol·licitud era diferent del que figura al meu DNI. Tot un luxe, per aquests verals. A més, he comprovat que una nova organització fa que el funcionament de tot plegat sigui més ràpid i eficient, sense les cues d'abans: un simple sistema de tanda electrònica, una mica més sofisticat que el de botigues i mercats, ho fa possible; prems un botonet d'un dispensador de tiquets i et surt un paperet amb un número, les dues o tres possibles finestretes on et poden atendre i el número que estan atenent en aquells moments. Ah, i també han tingut el detall de posar-hi unes bones fileres de seients per poder esperar còmodament la poca estona que cal.

Sí, ja sé que és trist haver-se de meravellar per això. I també pot ser que m'hagi trobat amb la noia més amable que hi ha allà i que si m'hagués topat amb algú amb mal humor, els altres detalls tampoc m'haurien cridat tant l'atenció. D'acord. Però ha anat així, i tant de bo poguéssim dir que això és un símptoma que, lentament, alguna cosa millora.