dissabte, 8 d’octubre del 2011

15 de setembre de 2003

Mamaaaa, poooooor!


Diu la senyora Carme:


«El nou sistema per passar de curs [els alumnes d’ESO amb més de dues matèries suspeses hauran de repetir] farà que una part important d’alumnes entri a l’aula amb por. I la por del fracàs és depredadora: fa que es perdi l’autoestima i la confiança. Si un alumne entra a l’aula amb por de fracassar, el més segur és que fracassi. (...) Aquesta mesura evidencia que la LOCE està pensada per a triomfadors. És d’una ideologia neoliberal que creu només en la meritocràcia. (...) És terrorífic [el sistema de qualificacions numèriques], perquè és molt dificíl de mesurar. (...) A mi no m’agrada que a un nen se li digui que té un insuficient en una matèria: se l’ha d’estimular. Gran part de l’èxit d’un alumne és la seva autoestima. La llei de qualitat no va per aquí.»

Bravo, senyora consellera, bravissimo! Ja ho sabem que vostè no és on és per meritocràcia (a alguns nivells de l’administració s’hi entra per altres –cràcies). Per mèrits vostè hauria de ser una diplomada en autoajuda i autoestima i creixement personal: “El karma de la Carme. 50 maneres fàcils d’autosuperació sense esforç”.


No sé si el llistó s’hauria de posar en els tres suspensos –perdó, insufcients--, però, a banda de tot el que enraonadament es pugui criticar de la llei de qualitat famosa, alguna cosa o altra s’hi ha de fer, per arreglar tant de despropòsit perpetrat els últims anys en l’ensenyament, em sembla. El que és una gran bestiesa és dir que la pobra canalla se’ns traumatitzarà, si els diem que no hi arriben, cosa que en la majoria de casos vol dir –no siguem més beneits del compte— que simplement s’hi dediquen poc, a banda que admetem que hi ha professors poc "motivadors". I ara no vull posar-me a analitzar raons. Ja ho sabem prou bé tots, que no són simples ni ningú en té tota la culpa i tothom en té una mica: polítiques i plans d’ensenyament, mestres i professors, pares... (Em deixo expressament allò de la pèrdua de valors, perquè aquí encara ens hi podríem fer mal.) Però potser que ja n’hi ha prou d’excloure sempre “la pobra criatura”, “el nano”, de la llista de responsables. ¿Com es forma una persona responsable a base d’irresponsabilitzar-la des de la llar d’infants fins a l’institut?

Por? No em faci riure, senyora meva. Potser que pregunti a algun professor de segons quin institut, per la por.