A vegades els propòsits se'ns fonen o se'ns rebel·len quan els volem convertir en fets. El propòsit de fa tres dies, que era penjar aquí un trosset de The Death, la narració que clou el llibre Dubliners (Dublinesos), de James Joyce, per sort se m'ha escapolit elegantment i m'ha estalviat de fer una mica més de ridícul del que normalment pot tolerar la meva dignitat. Perquè ha tingut la decència de fer-me veure que o reproduïa el relat sencer (cosa impossible per diverses raons) o tot plegat no tindria cap solta. Per tant, em limitaré a recomanar-ne la lectura. N'hi ha una edició en català que em temo que ja deu estar descatalogada perquè l'Editorial Edhasa ja no existeix. Era a "Clàssics moderns", en una traducció de Joaquim Mallafré, que també va traduir Ulisses. Ignoro si n'hi ha alguna de més recent i tampoc no en sé les referències de les traduccions al castellà. (Si algun lector ho sap i és tan amable de comunicar-m'ho, li ho agrairé.) Confesso que abans de llegir Dublinesos vaig veure la pel·lícula esplèndida que va fer John Huston a partir de The Death. Després de llegir-lo, em va passar que no podia dir pas que una cosa superés l'altra. I encara no puc. Per tant, una altra recomanació: busqueu el vídeo corresponent. Va ser l'última pel·lícula de Huston, un llegat immillorable d'un director que va fer moltes obres grandioses, algunes d'aparentment --només aparentment-- menors (mireu si podeu caçar Wise Blood i ja ho veureu). Un testament que, si el comparem, per exemple, amb el que va deixar Kubrick amb Eyes wide shut, ens fa encara més evident que l'alguns cops brillant Stanley ens hauria deixat més bon record si ens hagués estalviat aquest últim regal. Qüestió de gustos, esclar; potser a algú que llegeixi això li va agradar molt l'últim Kubrick. Bé, perdoneu l'excurs. Però vaja, compareu (si podeu) i ja en parlarem (si voleu). Huston va triar la seva filla Angelica per al paper principal, i el seu fill també hi va col·laborar com a productor, em sembla. Angelica Huston hi està insuperable, i va cloure així una col·laboració amb el seu pare que va començar amb el seu debut com a actriu als 17 anys, el 1968, a A Walk with Love and Death, una de les seves millors pel·lícules (almenys quan la vaig veure, fa molts anys, a mi m'ho va semblar).