diumenge, 28 d’agost del 2011

9 de setembre de 2003

Diu Sant Pere, a la porta: "Corregies o et corregien?"



Ja fa tres o quatre dies que volia escriure sobre això, però fins avui no he pogut. Abans de tirar endavant, si teniu prou paciència, us convido a llegir els dos paràgrafs que segueixen:

«En el curs de la vida que hem viscut hi han hagut alguns progressos. En citaré alguns: la llum elèctrica, l’escalfament de les habitacions i la lluita contra el fred, el water-closet, el motor d’explosió, la cirugia –la medicina molt poc–, les comunicacions ràpides, les vacances amb els banys de mar i la neu de les muntanyes, les prodigioses converses de la xafarderia infonamentada, la industria, el comerç, la vulgaritat de totes les formes del gust i de l'art, els prodigis de la inflació, que han permès a gairebé tothom ser savi i ric. En altres aspectes s'ha caminat enrera: en la cuina, en les qualitats de les coses, en la follia de les grans aglomeracions humanes, en la vida de relació, en l’impossibilitat de tenir un esperit d’observació, de saber escriure una carta o de tenir una conversa, en la inanitat gairebé total dels establiments d'ensenyament, la baixa total de la política, etcètera.»


«En el curs de la vida que hem viscut hi ha hagut alguns progressos. En citaré alguns: la llum elèctrica, l’escalfament de les habitacions i la lluita contra el fred, el water-closet, el motor d’explosió, la cirurgia –la medicina molt poc–, les comunicacions ràpides, les vacances amb els banys de mar i la neu de les muntanyes, les prodigioses converses de la xafarderia infonamentada, la indústria, el comerç, la vulgaritat de totes les formes del gust i de l'art, els prodigis de la inflació, que han permès a gairebé tothom d'ésser savi i ric. En altres aspectes s'ha caminat enrera: en la cuina, en les qualitats de les coses, en la follia de les grans aglomeracions humanes, en la vida de relació, en la impossibilitat de tenir un esperit d’observació, de saber escriure una carta o de tenir una conversa, en la inanitat gairebé total dels establiments d'ensenyament, la baixa total de la política, etcètera.»


Si sou observadors hi haureu vist algunes diferències. Poques. I irrellevants pel que fa al sentit i a l’estil. Naturalment, faig trampa. No he vist mai l’original d’aquest text de Josep Pla. Però pels pocs que n'he vist i pel que en sé, segur que no seria pas gaire diferent del que és el primer paràgraf que us he copiat; en tot cas els “errors” –algun no ho és-- encara serien menys. Convindreu amb mi que tot plegat és d’una insignificança total.

Tot això ve a tomb perquè la setmana passada es va morir Bartomeu Bardagí, lingüista i tenor, deien a l’Avui, però el que em va cridar l’atenció de la notícia va ser el destacat que hi havia: “Bartomeu Bardagí va ser el corrector d’estil de tots els volums de les ’Obres completes’ [sic] de Josep Pla, publicades per Destino”, deia. No caldria sinó. Potser està bé que es digui, el que ja em sembla d’un cretinisme i d’una mala fe fora mida és destacar-ho. No sé quin és l’estat vital dels correctors d’altres insignes escriptors catalans, però, al marge que siguin o hagin sigut menys cèlebres (bona part de la celebritat de Bardagí li venia de ser l’endreçador de Pla), dubto que en el seu decés algú en destaqui o n’hagi destacat que van ser-ne els correctors.


¿Per què parlo de cretinisme i mala fe? Cretinisme, el dels nous periodistets que no saben fer res més que remenar arxius o hemeroteques i copiar literalment el que hi troben escrit pels seus predecessors, a vegades tan curtets com ells. Mala fe perquè, sovint –o quasi sempre, gosaria aventurar-- sense haver-lo llegit, reprodueixen subliminalment o descaradament els clixés més tronats sobre Pla. Volen fer creure a la gent que Pla està sobrevalorat (ho deia el xitxarel•lo Bofill l’altre dia) i que en realitat qui va escriure la seva obra va ser el pobre i infravalorat Bardagí. No ve de nou, la cosa; per això la repeteixen aquests jovenets ignorants. El duo Campmany-Vidal Alcover –per citar-ne només algun-- hi va dedicar mitja vida, potser per sublimar no poques misèries compartides, aneu a saber.


Com si tots els escriptors no passessin per les mans de correctors. Si no fos així, les edicions dels llibres que s’editen per aquí en alguns casos encara serien molt pitjors del que són. I potser cauríem de cul si veiéssim algun original sense polir de segons quines figures literàries, també goso aventurar. En fi, deixem-ho córrer...